Qui erem
Octavi
Clara
3/8/2025 - 9/8/2025
Un dia de Juliol de 2025, un grup de 5 amics vam decidir que de forma improvisada anàvem a passar una setmana de càmping pel Nord de la península. Tenint en compte el nostre limitat pressupost (gràcies Verano Joven), la falta de coneixements, i totes les dificultats logístiques del món adult a les que mai ens havíem vist enfrontats, cal dir que el viatge a Cantabria s'ha convertit en un dels meus preferits.
Veníem de passar la nit sencera dins d'un Alsa, i vam trobar-nos enmig d'un Bilbao que es despertava un dilluns al matí molt fred per ser Agost. Vam passejar fins que les cames no van poder més i ens vam regalar pinxos de truita, bolets i xistorra...
I de tornada cap a l'estació de busos, direcció Santander.
La gran part del viatge la vam passar aquí. Vam viure coses com cuinar amb l'humil campingaz i una paella sense mànec cada nit, fins a incansables banys a les platges de la Costa Quebrada, o provar el cachopo en una sidrería local. Vam trobar un cranc que vam batejar com a Fausto en honor al conserge del càmping, qui va assumir molt generosament que veníem en cotxe, i no de caminar una hora pel no-res cantàbric.
Un cop abandonat Virgen del Mar, vam deixar les motxilles a l'estació de busos i vam descobrir Santander, caminant-lo sencer fins a la Isla de la Magdalena. Vam provar l'esperat gelat Regma (està tan bo com diuen), i ara sí, dos alses amb una escala desastrosa a Logroño més tard, vam arribar a Barcelona de nou amb l'esquena i el coll per anar directes a fisioteràpia.
AI Website Generator